domingo, 19 de febrero de 2012

Poema: El camell despistat

Un camell m'ha preguntat
cap on era l'establia.
Portava "mel i mató, panses i
figues, nous i olives".
Jo l'estrella li he indicat,
ella li farà de guia.
















També duia molts regals i anava
ple de joguines.
He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.

El seu somriure i el meu
s'han volgut fer companyia.

Núria Freixa

No hay comentarios:

Publicar un comentario