Les construccions castelleres o castells
són molt variades i a cada exhibició es pot veure un repertori molt
ampli d´elles. Malgrat això, tot castell consta d´unes parts ben
diferenciades, i la seva denominació depen sempre de la combinació dels
mateixos criteris.
Per veure la forma típica d´un castell es prendrà com a model aquest
quatre de nou de la Joves de Valls (més endavant s´explicarà per què es
diu així). Com es pot observar, s´hi poden distingir tres parts:
La base
o peu del castell és tot el conjunt de castellers del primer pis que el
fonamenten. Tota aquesta massa de gent donen suport als baixos. La segona part és la que es considera el tronc del castell. És el conjunt de pisos que queden sense cap mena d´ajut extra. En aquest cas es poden veure primer els segons que es col·loquen justament a sobre dels baixos. Després estan els terços.
Aquestes primeres posicions demanen gent robusta, amb molta força i,
sobre tot, amb una gran capacitat de patiment. La resta de pisos (quarts, quints, sisens, per a castells de més de vuit pisos, i setens,
per a castells de deu) els van conformant de forma progressiva
castellers menys robustos i més esvelts, per treure-li d´aquesta forma
pes a la construcció. La part més alta del castell és el pom de dalt, que està formada per la canalla. A la majoria de castells, primerament, se situen dos joves castellers, els dosos. A sobre s´acluca la que normalment és la figura més petita de totes: l´acotxador. Aquest casteller serveix de suport per l´enxaneta,
que corona la construcció. Els dosos i l´acotxador desapareixen en els
pilars. Totes tres figures castelleres conformen un pis més cadascuna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario