El joc com a procés de desenvolupament i aprenentatge

La importància del joc en el desenvolupament infantil
 

Nombrosos investigadors i professionals destaquen el caràcter universal i educatiu del joc; els infants de totes les races i països creixen i s’eduquen jugant.
Existeix una consciència del valor del joc com a camí per a educar l’home i com una de les millors vies per a aprendre valors, normes, interioritzar conceptes i desenvolupar capacitats. A través del joc, esperam que els infants canviïn, que modifiquin els seus comportaments per a que siguin millors, que coneguin el món que els envolta, que es vagin adaptant a la realitat i a la vida.
Els educadors sabem que tots els infants, quan juguen, aprenen o amplien capacitats com l’atenció, la memòria o la creativitat, i progressivament van desenvolupant la seva intel·ligència. L’infant aprèn perquè juga i el joc li permet madurar, fer-se gran. Per què l’infant maduri, modifiqui les conductes, aprengui i aconsegueixi fer perdurar els aprenentatges, necessita practicar i a més fer-ho moltes vegades. L’aprenentatge es sol produir com a resultat de la pràctica i de l’entrenament, i el joc permet generar rutines que porten al desenvolupament de les capacitats.
Quan juguen, els infants no tenen generalment intenció d’aprendre, però som els educadors els que podem planificar els espais per què els infants es capacitin. En definitiva, el joc dels infants en els espais educatius permet a l’educador relacionar el joc amb l’aprenentatge, i facilitar el desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu i social. En certa manera, es tracta d’aprofitar l’activitat lúdica com a punt de partida per a proposar i realitzar tasques útils, orientades a dirigir objectius educacionals.
Segons Bruner, a través del joc l’infant aprèn i experimenta conductes complexes sense la pressió d’haver d’assolir un objectiu, atès que l’activitat lúdica és autotèlica. La tasca de l’educador és potenciar aquells aspectes implícits en el joc, que afavoreixin el desenvolupament lliure i gratificant de l’infant. D’aquesta manera l’experiència pot adquirir una dimensió globalitzadora i significativa.
 

Queda clara la importància del joc, perquè a través d’aquest, l’infant:
- Es diverteix i es sent feliç, i s’expressa lliurement
- Experimenta i descobreix la seva personalitat
- Explora el món que l’envolta

- Desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals i psicomotrius
- Es relaciona socialment amb els altres i en grup
- Adquireix responsabilitats i capacitat de judici
- Va comprenent el valor de les normes morals
- Coneix trets de la seva cultura
- S’integra en el món adult
- Transforma la realitat aprenent certes destreses
- Desenvolupa la seva creativitat i imaginació

 

Resumint, l’activitat lúdica contribueix al desenvolupament de sis aspectes fonamentals
de la personalitat:
- Físic motor: augmentant la força, la velocitat i el desenvolupament muscular,
ajudant a la sincronització de moviments, a la comprensió de la lateralitat, a la
coordinació viso-motora, a la percepció dels sentits, millorant la precisió gestual i
el llenguatge, etc.
- Intel·lectual: facilitant la comprensió de situacions, l’elaboració d’estratègies,
l’anticipació d’aconteixements i la resolució de problemes; tot això ajuda a
adquirir estructures cognitives bàsiques i a relativitzar els punts de vista
egocèntrics, afavorint la construcció d’un pensament lògic objectiu.
- Creatiu: potenciant la imaginació, el pensament simbòlic, i desenvolupant
destreses o habilitats manuals.
- Emocional: impulsant el control de l’autoafirmació a través de l’assimilació i
maturació de les situacions viscudes, expressant verbalment les seves
experiències i superant la frustració davant els fets que, repetits en el món
simbòlic i imaginatiu, perden una part del seu caràcter traumàtic o agressiu.

- Social: proposant situacions per a l’aprenentatge moral de les regles de
convivència, participant en situacions imaginàries creades i mantingudes
col·lectivament, acceptant rols i funcions socials que ajuden a construir els límits
en les relacions, practicant la cooperació com a instrument de treball en grup i
actuant d’acord amb altres per corresponsabilitzar-se de les tasques.
- Cultural: imitant models de referència agafats del context social en què es
desenvolupa la vida quotidiana, la qual cosa constitueix un mitjà d’aprenentatge i
adaptació al món adult, que dependrà de factors com l’àrea geogràfica, les
condicions climàtiques i l’època històrica.Resumint, l’activitat lúdica contribueix al desenvolupament de sis aspectes fonamentals
de la personalitat: